Sinònim : Acanthocystis geogenius (D. C.: Pers.) P. Kumm. Pleurotus geogenius Gillet.
Nom comú català : Gírgola. Gírgola de carboner. Gírgola de garriga. Gírgola de marina. Gírgola de pi. Orellana.
Descripció : La gírgola de pi té forma d’orella o copinya amb la part superior del capell oberta com un ventall i el peu que sembla una continuació del mateix, que pot ser totalment excèntric o lateral. El capell mesura de 5 a 14 cm de diàmetre, és gelatinós en temps humit, llis, lluent i amb taques blanquinoses i de color de gris a marró fosc. El peu és una mica més clar que el capell contrastant amb les làmines que són blanquinoses, atapeïdes i molt decurrents. Les espores són blanques en massa, el·líptiques, llises, de 7-10 x 4-5 micres.
Bolets semblants : No s’ha de confondre amb Paxillus panuoides Fr., que creix als calcinals de pi i és de baixíssima qualitat gastronòmica.
Observacions : Creix a terra però sempre lligat a arrels o calcinals. Se sol trobar en colònies de molts d’individus.
Distribució per illes : Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.
Hàbitat : Alzinar. Pinar i altres coníferes.
Valor alimentari : Comestible